El Ratoncito Pérez ha empezado a venir a esta casa durante la noche. De modo que Francesc quiso hacer una niña, una cama de cartón y un ratoncito con su arca de los tesoros donde guarda los dientes. Hicimos las figuras con pasta de sal (dos tazas de harina, una de sal y una de agua) y las llevamos al horno a cocer durante mucho rato, a baja temperatura. Pegamos tejidos en la cama de cartón y pintamos con pinturas acrílicas las figuras de sal ya endurecidas. ¡Y ahora a jugar a que caen muchos dientes!
O Ratinho Pérez começou a vir a esta casa duranta a noite. De maneira que o Francesc quis fazer uma boneca, uma cama de cartão e um ratinho com a sua arca dos tesouros onde guarda os dentes. Fizémos as figuras com pasta de sal (duas taças de farinha, uma de sal e uma de água) e levámos ao forno a cozer durante muito tempo, a baixa temperatura. Colámos tecidos na cama de cartão e pintámos com tinta acrílica as figuras de sal já endurecidas. E agora vamos brincar a fingir que caem muitos dentes!
Ohhh! es preciós!!!
ResponEliminaInés tens un premi al meu blog!
Una abraçada.
Gràcies Marisol! Tot un honor!
EliminaUna abraçada ben forta i felicitats per la nova incorporació a l'equip! Amb la meva àvia vaig aprendre'n tant quan era petita... ara ja no fa res, només es deixa estimar!
Eps! T'he descobert avui. Quin espai més bonic que tens. M'ha agradat moltíssim.
ResponEliminaPer cert, ahir vaig iniciar la 1a Edició de #Concurs de Manualitats - Educació i les TIC. Potser t'interessaria participar o fer-ne una mica de difusió. Què et sembla? Salutacions!
Gràcies Joel! Jo ja t'havia descobert fa algun temps i m'encanta la força del teu blog, la quantitat d'idees que comparteixes amb tots nosaltres!
EliminaEm sembla molt bona idea la del concurs! Ja hi presentarem alguna cosa...
Una abraçada!
El que no creis tu no ho crea ningú. Me'encanta la idea. A casa quan jo era xica i encara no ens haviem enratat, passaven els àngelets, quan se't queia una dent la deixaves sota el coixí i els àngelets et deixaven un regalet i no sempre metàl·lic podia ser una excursió amb tota la família o un berenar especial,...
ResponEliminaLlàstima que s'estigui perdem trobo que era una tradició molt més maca que la del ratolí, snif!
Sento el rotllo peró m'he posat nostàlgica jaja
Ptns
Sí, tens raó. Però el més bonic és la il·lusió i la ingenuïtat dels nens... El Francesc es despertava cada cop que jo m'hi apropava, durant la nit, per posar-li un detallet a sota del coixí (sí, perquè ha de ser molt petit per poder se portat per un ratolí). Jo li deia que també volia saber si ja havia vingut el ratolí, i així em va pillar uns quants cops. Però el seu cap no parava d'imaginar-s'ho!
EliminaUna molt bona idea... I veig que t'acabo de donar un premi que ja tenies. Senyal que ho fas molt i molt bé!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies! Un premi sap sempre bé, sigui o no repetit. Això m'ha permès conèixer el teu blog, que bé que escrius! Serà un plaer llegir-te! Una abraçada!
EliminaohhhhhhhhhhQ que bonic!
ResponElimina