Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hilo de nylon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hilo de nylon. Mostrar tots els missatges

7.12.12

Estrelles de Nadal / Estrellas de Navidad / Estrelas de Natal

Fa uns anys vam pintar uns cartrons pels dos costats amb tinta daurada. Després vam retallar-hi unes estrelles i les vam unir amb un fil de niló en el qual anàvem donant nusos per mantenir la distància entre elles. Aleshores vam embolicar aquests mòbils i els vam posar sobre cadascun dels plats a la nit de Nadal. I cada any, per aquestes dates, tornen a ser penjats a les diferents cases.

Hace unos años pintamos unos cartones por ambos lados con tinta dorada. Después recortamos unas estrellas y las unimos con un hilo de nylon en el que íbamos dando nudos para mantener la distancia entre ellas. Entonces envolvimos estos móviles y los pusimos sobre cada uno de los platos por la noche de Navidad. Y cada año, por estas fechas, vuelven a ser colgados en las diferentes casas.

Há alguns anos pintámos uns cartões pelos dois lados com tinta dourada. Depois, recortámos umas estrelas e unimo-las com um fio de nylon onde íamos dando nós para manter a distância entre elas. Então envolvemos estes mobiles e pusemo-los sobre cada um dos pratos na noite de Natal. E cada ano, por estas datas, voltam a ser pendurados nas diferentes casas.

15.5.12

El rellotge del Conill Blanc / El reloj del Conejo Blanco / O relógio do Coelho Branco

"¡Arribo tard! Arribo tard!", repeteix el Conill Blanc de l'Alícia en el País de les Meravelles, que no es vol perdre la festa de la Reina de Cors. I el Francesc va voler fer el rellotge que el conill blanc porta sempre a la mà.

"¡Llego tarde! ¡Llego tarde!", repite el Conejo Blanco de Alicia en el País de las Maravillas, que no quiere perderse la fiesta de la Reina de Corazones. Y Francesc quiso hacer el reloj que el conejo blanco lleva siempre en la mano.

"Estou atrasado! Estou atrasado!”, repete o Coelho Branco da Alice no País das Maravilhas, que não quer perder a festa da Rainha de Copas. E o Francesc quis fazer o relógio que o Coelho Branco leva sempre na mão.


Vam agafar dos cercles d'un vell tambor desmuntat, una corretja metàl·lica d'uns llums de sostre que ja no fem servir, cartrons i alguna cosa més. Vam dividir el cercle de cartró segons les hores i els minuts. Amb els tres colors primaris vam pintar les 12 seccions d'un cercle cromàtic i, a la part exterior pintada de blanc, el Francesc va dibuixar tots els números (12 hores i 60 minuts).

Cogimos dos círculos de un viejo tambor desmontado, una correa metálica de una lámpara de techo que ya no utilizamos, cartones y alguna cosa más. Dividimos el círculo de cartón según las horas y los minutos. Con los tres colores primarios pintamos las 12 secciones de un círculo cromático, y con blanco la zona alrededor del círculo de colores. Luego Francesc dibujó todos los números (12 horas y 60 minutos).

Aproveitámos dois aros de um velho tambor desmontado, uma correia metálica de uma luz de teto que já não usamos, cartões e mais algumas coisas. Dividimos o círculo de cartão segundo as horas e os minutos. Com as três cores primárias pintámos as 12 seções de um círculo cromático e com branco a zona à volta do círculo de cores. Depois, o Francesc desenhou todos os números (12 horas e 60 minutos).



Ja només restava enganxar totes les parts, lligar la corretja al petit cercle de cartró (el suport interior d'una cinta), i aquest als cercles de fusta del rellotge amb fil de nylon, i subjectar les dues fletxes blanques. I córrer per casa dient "¡Arribo tard! ¡Arribo tard!"

Ya sólo quedaba ensamblar todas las partes, enganchar la correa al pequeño aro de cartón (el soporte interior de una cinta) y este a los círculos de madera del reloj con hilo de nylon, y sujetar las dos flechas blancas. Y correr por casa diciendo: "¡Llego tarde! ¡Llego tarde!"

Apenas restava juntar todas as partes, atar a correia ao pequeno aro de cartão (o suporte interior de uma fita) e este aos círculos de madeira do relógio com fio de nylon e prender os dois ponteiros brancos. E correr pela casa a dizer: “Estou atrasado! Estou atrasado!”



29.4.12

Sonall de taps / Sonajero de tapones / Chocalho de tampinhas

Una de les joguines preferides del meu fill petit ha estat (i encara és) un sonall fet de taps de plastilina Play-Doh que s'havia assecat. Amb una agulla vam foradar els taps i amb fil de niló els vam unir. Fàcil d'agafar, amb colors atractius, sorollosa, segura, barata... ¡i molt senzilla de fer!

Uno de los juguetes preferidos de mi hijo pequeño ha sido (y todavía es) un sonajero hecho con las tapas de la plastilina Play-Doh que se había secado. Perforamos las tapas con una aguja y las unimos con hilo de nylon. Fácil de coger, de colores atractivos, sonoro, seguro, barato... ¡y muy sencillo de confeccionar!

Um dos brinquedos preferidos do meu filho pequeno era (e ainda é) um chocalho feito de tampas de plasticina Play-Doh que tinha secado. Com uma agulha furámos as tampas e com fio de nylon unimo-las. Fácil de apanhar, com cores atrativas, barulhento, seguro, barato... e muito simples de fazer!