A finals de novembre vaig ajudar uns quants nens a construir un nino articulat, el protagonista del meu llibre RESPIRA. Va ser durant el festival Petits Grans Llibres.
A finales de noviembre ayudé a unos cuantos niños a construir un muñeco articulado, el protagonista de mi libro RESPIRA. Fue durante el festival Pequeños Grandes Libros.
No final de Novembro ajudei algumas crianças a construir um boneco articulado, o protagonista do meu livro RESPIRA. Foi durante o festival Pequenos Grandes Livros.
Hola Inês!
ResponEliminaEm dic Mercè, som mestra d'Ed. Infantil i visc a Menorca, també tenc un blog http://degrapespasapaseneducacio.blogspot.com, sobretot és d'educació emocional.
Fa un temps que segueixo la teva feina, els llibres de Petit fragmenta són espectaculars. Agraïr-te de tot cor la teva preciosa feina. Avui he descobert el blog, a través del conte RESPIRA, que vaig comprar recentment.
Aquest trimestre m'agradaria començar a treballar-lo amb el meu grup d'infants de 5 anys. De fet, avui l'he començat a contar i els ha agradat. Però estaria molt bé fer-hi feina a diari. A més, d'aquí poc, imparteixo un taller d'ed. emocional per docents a les Jornades D'Educació Emocional del centre de professorat. M'agradaria poder presentar el teu conte com a eina i com a recurs. Com a complement m'agradaria molt aquest titella articulada... Seria possible que me l'enviàssis la plantilla per correu electrònic? Entendria perfectament que no fós possible.
També et volia demanar si puc emprar el llibre per extreure unes imatges per treballar més fàcilment amb els infants.
Espero notícies teves aviat!
Mils i mils de gràcies de nou per la teva generositat i creativitat!
Una besada,
Mercè
Perdona! No he posat el meu mail!!! És mrodriguezuris@gmail.com
ResponEliminaMils de gràcies de nou,
Mercè
Voy a contar una anécdota de como conocí la empresa a la que mando a mis tres hijos de campamento, Respira. Es una tontería pero creo que vale la pena fijarse en esas cosas. Hace tres años llevábamos a los críos con otra empresa y salimos del Bernabeu, como tantos campas. Bueno, pues solo ver como tenían todo organizado, como hablaban con las familias y como conocían a muchos de los niños que se subían al bus, ya supe que quería que mis hijos fueran a ese campamento otro año. Y desde entonces siempre repiten.
ResponElimina