12.3.14

La lliçó dels nens / La lección de los niños / A lição das crianças


L'altre dia jo m'havia tancat al despatx per pintar, amb tinta xina, una il·lustració per a la coberta d'un dels nostres llibres. Provava i provava amb el pinzell, però no em sortia res d'interessant. Estava a punt de plegar quan m'entra el Francesc al despatx i vol veure què estic fent. Aleshores m'agafa el pinzell, em demana paper, ¡i comença a fer unes pinzellades molt més lliures, lleugeres i fermes que les meves! Així dret, al costat de la taula, amb total despreocupació i total concentració alhora. Em sentia com al costat d'un mestre zen, capaç de la pinzellada més harmoniosa després d'anys de meditació.

El otro día yo me había encerrado en el despacho para pintar, con tinta china, una ilustración para la cubierta de uno de nuestros libros. Lo intentaba y lo intentaba con el pincel, pero no me salía nada interesante. Estaba a punto de dejarlo cuando entra Francesc en mi despacho y quiere ver qué estoy haciendo. Entonces coge mi pincel, me pide papel, ¡y comienza a hacer unas pinceladas mucho más libres, ligeras y firmes que las mías! Así de pie, junto a la mesa, con total despreocupación y total concentración a la vez. Me sentía como al lado de un maestro zen, capaz de la pincelada más armoniosa después de años de meditación.

No outro dia eu tinha-me fechado no escritório para pintar, com tinta-da-xina, uma ilustração para a capa de um dos nossos livros. Experimentava e experimentava com o pincel, mas não me saía nada de interessante. Estava quase a abandonar quando me entra o Francesc no escritório e quer ver o que estou a fazer. Então agarra-me o pincel, pede-me papel e começa a fazer umas pinceladas muito mais livres, ligeiras e firmes que as minhas! Assim de pé, ao lado da mesa, com total despreocupação e total concentração ao mesmo tempo. Sentia-me como ao lado de um mestre zen, capaz da pincelada mais harmoniosa depois de anos de meditação.





L'Anna també se'ns va afegir. Amb el pinzell a la mà creava tot un altre univers més naïf, més ple, més delimitat, amb taques fortes de pintura, estrelles i ratlles revoltoses.

Anna también se nos añadió. Con el pincel en la mano creaba otro universo más naíf, más lleno, más delimitado, con manchas fuertes de pintura, estrellas y rayas revoltosas.

A Anna também se juntou a nós. Com o pincel na mão criava todo um universo mais naif, mais cheio, mais delimitado, com manchas fortes de pintura, estrelas e riscos revoltosos.




Sovint penso que infravalorem les capacitats dels nens. Els donem materials dolents per pintar o els demanem que pintin dibuixos ja fets per d'altres, ¡quan ells son capaços de crear coses meravelloses per ells mateixos! En condicions de llibertat, el seu traç és l'expressió autèntica d'unes sensacions, d'un caràcter, d'un moment. És la recerca per comprendre el món, l'acte creador que funda un nou ordre, que els permet trobar el seu lloc.

A menudo pienso que infravaloramos las capacidades de los niños. Les damos materiales malos para pintar o les pedimos que pinten dibujos ya hechos por otros, ¡cuando ellos son capaces de crear cosas maravillosas por ellos mismos! En condiciones de libertad, su trazo es la expresión auténtica de unas sensaciones, de un carácter, de un momento. Es la búsqueda para comprender el mundo, el acto creador que funda un nuevo orden, que les permite encontrar su lugar.

Penso muitas vezes que infra valorizamos as capacidades das crianças. Damos-lhes materiais maus para pintar ou pedimos-lhes que pintem desenhos já feitos por outros, quando elas são capazes de criar coisas maravilhosas sozinhas! Em condições de liberdade, o seu traço é a expressão autêntica de umas sensaçoes, de um caráter, de um momento. É a tentativa de compreender o mundo, o ato criador que funda uma nova ordem, que lhes permite encontrar o seu lugar.

5 comentaris:

  1. Penso que l'estrès i les obligacions ens tallen moltíssim les ales als adults i que sota pressió sovint ens bloquegem, mentre que els nens, són pura sensació i emoció en llibertat, sense prejudicis adquirits. Suposo que és per això que m'encanta veure com improvisen i com reaccionen a les propostes que els faig. Estic aprenent molt d'ells. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Elisabet, "sorpreses" d'aquestes són una meravella, quan menys ho esperem! I n'aprenem molt, sens dubte! Una abraçada!

      Elimina
  2. De debò, aquesta entrada és fantàstica i meravellosa! Quina passada! A la Llum i a en Biel els encanta utilitzar "els meus pinzells". Són meus, són bons... però saben que si me'ls demanen segurament els diré que sí... però que els han de tractar amb cura.
    El traç dels nens m'agrada perquè és lliure, fort i segur. Els nens no dubten, volen expressar quelcom, i ho fan... sens dubte, una gran lliçó... i una bonica manera de documentar-ho i transmetre-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Àngela! Sí, m'encanta la seva llibertat, la seva facilitat d'expressió! Hem de vetllar perquè no perdin mai aquesta espontaneïtat, aquesta confiança, aquesta seguretat! Una abraçada!

      Elimina
    2. Totalment d'acord!

      Elimina