8.7.15

Sobre l'art a les escoles / Sobre el arte en las escuelas / Sobre a arte nas escolas

Em pregunto, molts cops, què es treballa i què s'avalua a les assignatures de dibuix i expressió artística a les escoles. Quan veig les exposicions de final de curs, amb fileres seguides de dibuixos iguals, copiant tal o qual artista; quan rebo els fulls pintats dintre d'una tapa igual per tots els nens; quan llegeixo els comentaris de les avaluacions, "ha pintat amb polidesa", "ha modelat correctament", "va progressant en la representació de la figura humana", "comença a utilitzar els colors de manera realista", "li costa seguir les pautes donades"... Quan veig la frustració de molts nens per no haver estat capaços de pintar millor, d'acord amb el model que se'ls havia donat prèviament...

Me pregunto, muchas veces, qué se trabaja y qué se evalúa en las asignaturas de dibujo y expresión artística en las escuelas. Cuando veo las exposiciones de fin de curso, con hileras seguidas de dibujos iguales, copiando a tal o a cual artista; cuando recibo las hojas pintadas dentro de una tapa igual para todos los niños; cuando leo los comentarios de las evaluaciones, "ha pintado con pulcritud", "ha modelado correctamente", "va progresando en la representación de la figura humana", "comienza a utilizar los colores de manera realista"," le cuesta seguir las pautas dadas"... Cuando veo la frustración de muchos niños por no haber sido capaces de pintar mejor, de acuerdo con el modelo que se les había dado previamente...

Pergunto-me, muitas vezes, o que é que se trabalha e avalia nas disciplinas de desenho e expressão artística nas escolas. Quando vejo as exposições de fim de curso, com filas seguidas de desenhos iguais, copiando este ou aquele artista; quando recebo as folhas pintadas dentro de uma capa igual para todos os meninos; quando leio os comentários das avaliações, "pintou com delicadeza", "modelou corretamente", "vai progredindo na representação da figura humana", "começa a utilizar as cores de maneira realista", "custa-lhe seguir as pautas dadas"... Quando vejo a frustração de muitas crianças por não terem sido capazes de pintar melhor, de acordo com o modelo que se lhes tinha mostrado previamente...


Aleshores em pregunto: ¿és d'aquesta manera que volem desenvolupar la creativitat dels nens, les ganes d'expressar-se artísticament, el gust per crear, la confiança en si mateixos? ¿Com podem ensenyar art a base de models, pautes, còpies d'artistes famosos, si els nens encara no s'han pogut expressar per ells mateixos, descobrir per ells mateixos? Veure molt, esclar que sí! Del que els envolta, d'altres artistes... però després, hem de demanar-los una resposta individual, creativa.

Entonces me pregunto: ¿es así como queremos desarrollar la creatividad de los niños, las ganas de expresarse artísticamente, el gusto por crear, la confianza en sí mismos? ¿Cómo podemos enseñar arte a base de modelos, pautas, copias de artistas famosos, si los niños todavía no se han podido expresar por sí mismos, descubrir por ellos mismos? Ver mucho, ¡claro que sí! De lo que los rodea, de otros artistas... pero luego, tenemos que pedirles una respuesta individual, creativa.

Então eu pergunto-me: é desta maneira que queremos desenvolver a criatividade das crianças, a vontade de se expressar artisticamente, o gosto por criar, a confiança em si mesmas? Como podemos ensinar arte com base em modelos, pautas, cópias de artistas famosos, se os pequenos ainda não se puderam expressar por si mesmos, descobrir por eles mesmos? Ver muito, claro que sim! Do que os rodeia, de outros artistas... mas depois devemos pedir-lhes uma resposta individual, criativa.






L'art és inútil, l'art no s'ensenya! L'art es desperta dins de cadascú. No podem ensenyar com es fa un arbre, perquè hi ha infinites maneres de representar un arbre, i totes ESTAN BÉ. Podem ajudar a contemplar, a entendre l'arbre. Però el més bonic és que cadascú farà el seu arbre. I per fer-ho, necessitarà el seu temps, que serà diferent del temps dels altres.

El arte es inútil, el arte no se enseña! El arte se despierta dentro de cada uno. No podemos enseñar cómo se hace un árbol, porque hay infinitas maneras de representar un árbol, y todas ellas ESTÁN BIEN. Podemos ayudar a contemplar, a entender el árbol. Pero lo más bonito es que cada uno hará su árbol. Y para ello, necesitará su tiempo, que será diferente del tiempo de los demás.

A arte é inútil, a arte não se ensina! A arte desperta-se dentro de cada um. Não podemos ensinar como se faz uma árvore, porque há infinitas maneiras de representar uma árvore, e todas elas ESTÃO BEM. Podemos ajudar a contemplar, a entender a árvore. Mas o mais bonito é que cada um fará a sua árvore. E, para isso, necessitará o seu tempo, que será diferente do tempo dos outros.




Quan cremem etapes i exigim als nens el que encara no poden donar, el que no necessiten donar... provoquem, molts cops, l'efecte contrari de rebuig, insatisfacció, falta d'autoconfiança. Aleshores veiem nens i adults bloquejats artísticament, totalment incapaços de fer una línia, convençuts que no en saben, que no tenen talent. I és que els hem repetit massa que no podien sortir de la ratlla, que les coses es feien d'una determinada manera... quin avorriment, diuen molts, pintar de dalt a baix i sense sortir de la ratlla! I on ha quedat l'art com a descobriment, l'art com a expressió, l'art com a joc?

Cuando quemamos etapas y exigimos a los niños lo que todavía no pueden dar, lo que no necesitan dar... provocamos, muchas veces, el efecto contrario de rechazo, insatisfacción, falta de autoconfianza. Entonces vemos niños y adultos bloqueados artísticamente, totalmente incapaces de hacer una línea, convencidos de que no saben, que no tienen talento. Y es que les hemos repetido demasiado que no podían salir de la raya, que las cosas se hacían de una determinada manera... ¡qué aburrimiento, dicen muchos, pintar de arriba abajo y sin salir de la raya! ¿Y dónde ha quedado el arte como descubrimiento, el arte como expresión, el arte como juego?

Quando queimamos etapas e exigimos às crianças o que ainda não podem dar, o que não necessitam dar... provocamos, muitas vezes, o efeito contrário de rejeição, insatisfação, falta de autoconfiança. Então, vemos meninos e adultos bloqueados artisticamente, totalmente incapazes de desenhar uma linha, convencidos que não sabem, que não têm talentoFoi por que lhes repetimos demasiado que não podiam sair da linha, que as coisas se faziam de uma determinada maneira... que aborrecido, dizem muitos, pintar de cima a baixo e sem sair da linha! E onde ficou a arte como descoberta, a arte como expressão, a arte como jogo?

És per això que a casa, sempre que puc, els deixo expressar-se en llibertat; els dono papers grans, materials nous que ells mateixos puguin descobrir; els provoco, fent-los completar el que no hi és; els convido a fer coses diferents els uns dels altres; els estimulo a plasmar el que han viscut, cadascú a la seva manera; els proposo jocs per ser ràpids, per alliberar la mà; els dic i torno a dir que, en art, TOT ESTÀ BÉ!

Es por eso que en casa, siempre que puedo, les dejo expresarse en libertad; les doy papeles grandes, materiales nuevos que ellos mismos puedan descubrir; los provoco, haciéndoles completar lo que no está; les invito a hacer cosas diferentes unos de otros; los estimulo a plasmar lo que han vivido, cada uno a su manera; les propongo juegos para ser rápidos, para soltar la mano; les digo y vuelvo a decir que, en arte, ¡TODO ESTÁ BIEN!

É por isso que em casa, sempre que posso, os deixo expressar em liberdade; dou-lhes papéis grandes, materiais novos que eles possam descobrir por si mesmos; provoco-os, fazendo-os completar o que não está láconvido-os a fazer coisas diferentes uns dos outros; estimulo-os a expressar o que viveram, cada um à sua maneira; proponho-lhes jogos para ser rápidos, para soltar a mão; digo-lhes e volto a dizer-lhes que, em arte, TUDO ESTÁ BEM!


Qualsevol que hagi trepitjat una escola de belles arts (o arquitectura, en el meu cas) sap que el més important és aconseguir un traç fresc, ràpid, capaç de captar un moment, expressar una idea, inventar-se un món nou. Crec que els comentaris dels mestres haurien de ser: "vol explorar materials nous", "és molt creatiu", "el seu traç és espontani"...

Cualquiera que haya pisado una escuela de bellas artes (o arquitectura, en mi caso) sabe que lo más importante es conseguir un trazo fresco, rápido, capaz de captar un momento, expresar una idea, inventarse un mundo nuevo. Creo que los comentarios de los maestros deberían ser: "quiere explorar materiales nuevos", "es muy creativo", "su trazo es espontáneo"...

Qualquer pessoas que tenha frequentado uma escola de belas-artes (ou arquitetura, no meu caso) sabe que a coisa mais importante é conseguir um traço fresco, rápido, capaz de capturar um momento, expressar uma ideia, inventar um novo mundo. Creio que os comentários dos professores deviam ser: "quer explorar novos materiais", "muito criativo", "o seu traço é espontâneo"... 


Quina llàstima que, en lloc de premiar la creativitat i la diversitat de respostes, es valori, sovint, tot el contrari. Conec algunes nenes aplicades, que pinten sense sortir-se de la ratlla, amb molta harmonia de colors... però que quan els demanem una mica més de creativitat, es queden totalment perdudes, bloquejades. ¿Perquè fa por la diferència? Perquè no es pot començar una feina sense saber com acabarà? Perquè els ho donem tot fet i esperem només que compleixin el que hem pensat per ells, ara que són nens i que tenen una imaginació sense límits?

Qué lástima que, en lugar de premiar la creatividad y la diversidad de respuestas, se valore, a menudo, todo lo contrario. Conozco algunas niñas aplicadas, que pintan sin salirse de la raya, con mucha armonía de colores... pero que cuando les pedimos un poco más de creatividad, se quedan totalmente perdidas, bloqueadas. ¿Porque da miedo la diferencia? ¿Porque no se puede empezar un trabajo sin saber cómo acabará? ¿Porque se lo damos todo hecho y esperamos sólo que cumplan lo que hemos pensado para ellos, ahora que son niños y que tienen una imaginación sin límites?

Que pena que, em vez de premiar a criatividade e a diversidade de respostas, se valorize, muitas vezes, o seu contrário. Conheço algumas meninas aplicadas, que pintam sem sair da linha, com muita harmonia de cores... mas quando pedimos um pouco de criatividade, ficam completamente perdidas, bloqueadas. Porque assusta a diferença? Porque não se pode começar um trabalho sem saber como acabará? Porque é que lhes damos tudo já feito e só esperamos que cumpram o que tínhamos pensado para eles, agora que são crianças e que têm uma imaginação sem limites?


El meu fill petit va arribar a casa un dia d'aquest amb un àlbum de pintures que havia fet a l'escola durant el tercer trimestre i va voler continuar a pintar la tapa. Primer li vaig dir que no, que allò era material de l'escola i ja no es tocava, que li donaria un full nou... però després vaig pensar que sí, que ell necessitava personificar-la més, fer-la seva! Que bonica va quedar la tapa amb tots aquells peixos! I que gran lliçó em va donar!

Mi hijo pequeño llegó a casa un día de estos con un álbum de pinturas que había hecho en la escuela durante el tercer trimestre y quiso continuar a pintar la tapa. Primero le dije que no, que aquello era material de la escuela y ya no se tocaba, que le daría una hoja en blanco... pero luego pensé que sí, que él necesitaba personificar más, ¡hacerla suya! ¡Que linda quedó la tapa con todos aquellos peces! ¡Y que gran lección me dio!

O meu filho mais novo chegou a casa um dia destes com um álbum de pinturas que tinha feito na escola durante o terceiro período e queria continuar a pintar a capa. Primeiro eu disse-lhe que não, que era material da escola e já não se tocava, que lhe daria uma nova folha... mas depois pensei que sim, que ele precisava personalizá-la, fazê-la sua! Que bonita ficou com todos aqueles peixes! E que lição me deu!

10 comentaris:

  1. No totes les escoles funcionen igual. Nosaltres tenim una sort immensa.

    http://plasticalavinia.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco el que feu a l'escola! Quina sort, sí! Ja sé que no són iguals totes les escoles... la dels meus fills treballa molt bé la interiorització, l'educació emocional, la filosofia... Per això m'agrada veure el que fan en altres llocs, i el que fan a la vostra escola és molt creatiu, donant espai i confiant en els nens, com ha de ser! Gràcies per compartir-ho!!!

      Elimina
    2. Molt bona reflexió, moltes mestres com nosaltres des de l'art de fer bombolles, ens ho preguntem també. Perquè han fe fer tots el mateix? Perquè no hi ha acuarel.les a moltes escoles públiques? Perquè només es pinta? M'estan farts de pintar els petits, coi! Perquè no es segueix amb la creativitat que es respira a moltes bressol? Moltes preguntes que intentem resoldre... I fer, explorar, aprendre constantment de vosaltres, mares i pares que teniu inquietuds varies i de companys, cursos alternatius al currículum, d'un mateix... En fi... Tens raó, l'escola pública no innova en art, no deixa fluir futurs artistes. Què vol? A vegades pensem que vol robots, som massa crítiqüestió, però de tant voltar de substitutes, dues de nosaltres i la tercera mestra bombolla, conèixer bressol inhumanes, aconseguint per fi una que contaven amb l'opinió dels més petits... Sabem del que parlem per poder ser crítiques... I alhora intentar posar al bloc, iniciatives i propostes no comunes...
      Et recomanem escoles d'educació viva i activa. Avui en publicarem un post, explicant la nostra humil experiència a centres on es procura per la iniciativa dels petits i on no s'aburreixen gens ni mica :) Petons!
      lartdeferbombolles.blogspot.com

      Elimina
    3. Gràcies, "bombolles d'art", per la vostra experiència i reflexió! L'educació està canviant molt últimament, les escoles s'estan posant al dia amb ritmes diferents, però totes es van adonant que l'educació no pot ser una cosa avorrida, que els nens han de créixer integralment, que també s'ha d'educar la interioritat, les emocions, la creativitat... En qüestions artístiques, molts cops no saben on anar, com renovar-se... Ara tinc els meus fills, pels matins, en un casal d'Experimentem amb Art, i que contents que van! (http://activitatsdart.org/) Allà ofereixen cursos per a mestres, portats per artistes, i això estaria molt bé per qui sent que s'han de posar al dia. Mentrestant, a casa, anem fem com entenem que és millor, que els ajuda més. Petons!

      Elimina
  2. Per si ens vols llegir o buscar al facebook:

    http://lartdeferbombolles.blogspot.com.es/2014/10/educacio-viva.html?m=1

    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja us havia buscat, gràcies! ;) Fa molt bona pinta tot el que feu i proposeu! Una abraçada!

      Elimina
  3. SI SENYORA!!!!!!! Totalment d'acord! Trobo que vas fer molt ben fet en deixar que el teu filll "tunegés" i personalitzés la tapa de l'album! Els meus fills feien el mateix amb la tapa de l'agenda de l'escola, i recordo un any els van renyar! Es veu que això no quedaba "polit", i no quedaba bé... I t'asseguro que si fos posible ensenyar-te la imatge dels dibuixets que hi feien, t'ho ensenyaria...perquè realment valien la pena!
    Una vegada el meu fill va fer un dibuix a la taula tan xulu, que fins i tot a les dones de la neteja els feia cosa netejar-ho... i va durar uns quants dies!
    Te n'explicaria un munt d'aquestes...
    On tenim el límit per a poder-nos expresar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Bernadette! Perquè tanta preocupació perquè les feines siguin polides, quan els artistes necessiten sovint embrutar, expressar de manera contundent i "expressiva" el que porten dins! I perquè tot ho fan en format petit, si el que necessiten els nens és papers grans, superficies immenses on experimentar amb tot el cos?! Gràcies per compartir-ho! Ja m'imagino els dibuixos dels teus fills a envair-ho tot, per mal de la mestra... Una abraçada!

      Elimina
  4. Good to be going to your blog once more, it has been months for me. Pure Testo Xplode Nicely this article that ive been waited for so long. I require this write-up to total my assignment in the school, and it has same subject together with your article. Thanks, excellent share.I was searching on line for some information since yesterday night and I ultimately found this! This is a cool website by the way, except it is a little bit off place from my i phone.http://www.strongmenmuscle.com/pure-testo-xplode/


    ResponElimina
  5. Em sembla fantàstica la teva reflexió. En tant que m'és possible, a casa intento oferir als meus llibertat creativa i per explorar els materials que els proposo. Salut!

    ResponElimina